Van apareixent extractes del text d’imputació que la fiscalia ha presentat avui demanant fins a 25 anys als presos polítics. Les defenses ja disposen del document i han publicat els trossos més surrealistes de la causa general contra l’independentisme. Com en tants altres judicis polítics (com el d’Alsasua) no s’han admès proves de la defensa i s’expliquen els fets des d’un punt de vista esbiaixat.

La desaparició de Carles Puigdemont
El nom de l’expresident de la Generalitat de Catalunya no apareix pràcticament en el centenar de pàgines presentades per la fiscalia.

També semblen haver-se oblidat de la resta d’exiliats i carrega sobre les espatlles d’Oriol Junqueras tota la culpa d’haver estat l’instigador principal del referèndum.

El fet és que com que no van poder aconseguir que alemanya extradís Puigdemont ni per rebel·lió ni per sedició fa que no es pugui jutjar a ningú més d’aquests delictes, ja que l’expresident era el responsable del nomenament de tots els consellers encausats. Per això han decidit obviar tots els exiliats i canviar el relat per poder continuar amb la instrucció.

La violència que hi podria haver hagut
Segons la llei espanyola per imputar el delicte de rebel·lió i de sedició és condició sine qua non que hi hagi un alçament violent o tumultuari.

A l’escrit de la fiscalia no apareix cap prova de violència sinó que es limiten a aportar com a evidència les diferents manifestacions multitudinàries per dir que hi ‘podria haver desembocat en accions violentes’.




Aquí hi barregen els Mossos d’Esquadra fent-los possibles còmplices per la seva passivitat durant aquestes manifestacions i concentracions tot i que Trapero va dir que carregar hauria estat una imprudència.




La violència que va existir i no apareix
Seguint amb el relat, al document hi apareix tots els agents ferits durant l’operatiu de l’1O però dels ferits per la policia es limita a dir que la Generalitat de Catalunya va mentir amb el nombre, ja que la majoria van ser atesos “per atacs d’ansietat”.

La malversació sense malversar
Un dels punts àlgids del relat és quan es fa esment de la malversació dient que no n’han trobat proves però que “aquestes accions no van poder ser gratuïtes, ja que comporten coses que han de controlar tercers…”.



Carregant...