Segons el catedràtic de dret constitucional Pérez Royo la clau de la inconstitucionalitat del judici als presos polítics és la sentència del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein alemany de denegar l’extradició de Puigdemont per rebel·lió. Al jutjar als presos polítics per aquest delicte s’estaria vulnerant el principi de legitimitat democràtica recollit a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a la Constitució Espanyola.

L’especial transcendència constitucional del recurs és evident, i la necessitat que el TC aclareixi la incògnita abans no comenci el judici, també.

Per tant el Tribunal Constitucional hauria de deixar escrupolosament clar que es pot obrir aquest judici, previst al gener, de manera completament constitucional. Segurament els advocats de la defensa exploraran aquesta via aquesta setmana quan és previst que sàpiguen per quins delictes es jutjaran a cada pres.

Sense acusació contra el president no es pot acusar els consellers per res relacionat amb la convocatòria i la realització del referèndum de l’1-O. No només pel delicte de rebel·lió, sinó per cap altre.



És a dir que si no poden acusar Puigdemont de rebel·lió, ja que els tribunals alemanys consideren que no n’hi ha hagut, la resta de membres del govern no en poden ser jutjats, ja que és Puigdemont l’únic que els podia designar i l’únic que és responsable de tots ells. Doncs si Puigdemont no va cometre rebel·lió, la resta del govern no pot ser encausat per aquest delicte.

L’obertura d’un judici penal com a conseqüència de la convocatòria d’un referèndum com el de l’1-O exigeix inexcusablement que Carles Puigdemont sigui un dels acusats. A partir de l’acusació contra ell, es pot acusar els altres. Però sense l’acusació contra ell, no es pot fer.

De moment el processament és pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.






Carregant...