L’Assemblea Nacional de Catalunya, amb el suport d’Òmnium i els CDR, ha proposat fer cinc marxes des de diferents punts del país que convergiran a Barcelona al cap de tres dies. Aquesta acció busca respondre la imminent sentència als presos polítics. Les marxes de 100 quilòmetres cada una començaran la setmana que surti la sentència, que ja es pressuposa condemnatòria. Durant tres dies es faran trams de 20 quilòmetres al matí i 20 més a la tarda parant a diferents poblacions a menjar i a dormir.
L’ANC ha aclarit que no cal fer la marxa completa sinó que cadascú intenti acompanyar-la el tros que pugui. Les etapes s’han dividit en dues al matí i a la tarda del primer i segon dia i una última al matí del tercer. L’arribada de les Marxes a Barcelona s’espera pel migdia del tercer dia. Segurament començaran el dimecres vinent arribant a la capital catalana un divendres on ja s’ha convocat vaga general per part de l’Intersindical.
Si es vol pernoctar gratuïtament en alguna de les poblacions marcades, cal apuntar-se a marxesperlallibertat.cat. L’ANC també oferirà dinars i sopars a preus populars, suport logístic i equips d’assistència mèdica per si alguna persona no pot continuar la Marxa.
La voluntat de l’assemblea és col·lapsar la xarxa viària catalana i fer convergir aquestes columnes a Barcelona. Allà segurament s’uniran a les accions que es proposin des de Tsunami Democràtic. La diferència amb el 3O, si la gent surt en massa a respondre la sentència, és que aquest cop les protestes sí que es volen allargar més d’un dia.
Mapa de les Marxes per la Independència
Hem creat un mapa amb la ruta que seguiran les marxes per la independència. Les rutes són aproximades, ja que només els organitzadors de l’ANC saben exactament per on passaran les marxes. Veureu marcat en vermell els punts de sortida i l’arribada a Barcelona, en groc els dinars i en blau els punts on se soparà i dormirà. A sota trobareu el mapa publicat per l’ANC que representa les cinc marxes com línies de tren que convergeixen a Barcelona.
Manifest de la Marxa per la Independència
«Autodeterminació i llibertat, prou repressió
Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.
Ho fem en un context advers: l’estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.
L’estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.
No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.
Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.
I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.
Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.
Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!»
