Marta Rovira marxa a l’exili

23 de març de 2018
344 visualitzacions
Comparteix:

Marta Rovira, número dos d’ERC, i fins ahir, dijous, diputada al Parlament de Catalunya, no ha comparegut davant del Tribunal Suprem i ha anunciat a través d’una carta a la militància del seu partit que marxa a l’exili. “L’exili serà un camí dur, però és l’única manera que tinc de recuperar la meva veu política”, ha escrit Rovira. Ho ha fet minuts abans que es conegués que el jutge la processa per rebel·lió al costat de 12 persones més

Rovira no ha acudit a la citació del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, qui anava a revisar si la enviava a presó provisional. Estava citada per a una vista de mesures cautelars al costat del candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Tots s’han presentat excepte Rovira.

Rovira afegeix a la seva carta que l’exili “és l’única manera que tinc d’aixecar-me en contra del Govern del PP, que persegueix a tot el que està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el preestablert i establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l’Estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics”.

Carta íntegra de Rovira

Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de l’exili.

No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m’envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut…

Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d’expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d’una presó interna.

L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l’única forma que tinc d’alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l’establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l’estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.

Tinc una filla, l’Agnès. Les mares sabeu com me l’estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L’exili em permetrà fer-li de mare, i s’ho mereix. Molt.

Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s’apoderi de vosaltres. L’anàlisi d’una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l’amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots.

Tal com diu l’Oriol, “En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo”. I això és el que farem, Oriol.

Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d’ara com a secretària general d’ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.

Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom!

Marta Rovira
Secretària general d’Esquerra Republicana

Leave a Reply

Deixa un comentari

  Subscribe  
Notify of