_____________________________
Independitzat de: Gran Bretanya
Format de l’estat: República
Proclamació: 24 d’abril de 1916 (Alçament de Pasqua)
Efectiva: 11 de juliol de 1921
Baixes: 550 combatents irlandesos, 74 anglesos i 750 civils durant la guerra, milers més tant anteriorment com posteriorment.
_____________________________

Des de finals del segle XIX, el Partit Parlamentari Irlandès (IPP) exigia l’autogovern d’Irlanda respecte de la Gran Bretanya (és a dir, demanava ser una autonomia). Altres organitzacions en aquell moment minoritàries com el Sinn Féin, en canvi, defensaven la independència de la nació irlandesa.

El 1912 el Regne Unit va decidir atorgar a Irlanda l’autonomia i començaren els conflictes. A la província d’Ulster, al nord d’Irlanda, es va crear l’Ulster Volunteers (UVF), grup armat unionista que no estava d’acord amb el canvi. En resposta, els nacionalistes irlandesos van fer la seva pròpia organització paramilitar: els Voluntaris Irlandesos.

Dos anys més tard, el 18 de setembre de 1914, el parlament britànic va aprovar la proposta del Partit Unionista de l’Ulster de separar Irlanda en dues autonomies. L’aplicació de la proposta va quedar suspesa pel començament de la Primera Guerra Mundial en la qual els unionistes irlandesos van engreixar les files britàniques i els nacionalistes decidiren que no hi volien prendre part.

L’alçament de Pasqua: la primera declaració d’independència irlandesa

L’abril de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, els republicans irlandesos van començar el conegut com a Alçament de Pasqua i proclamaren la República d’Irlanda independent de l’imperi britànic. L’aixecament va fracassar després d’una repressió brutal dels anglesos que durà una setmana moriren 400 persones i milers més van ser empresonats. Aquesta resposta tan violenta i l’execució dels líders irlandesos va fer que el suport a la independència irlandesa tingués molt més suport popular.

Dos anys després i amb l’aixecament sufocat, el desembre de 1918 van arribar les eleccions al parlament britànic on el Sinn Féin (partit separatista irlandès) va guanyar les eleccions de forma contundent a Irlanda després de convocar manifestacions massives. El partit nacionalista irlandès va decidir no ocupar els escons del Parlament anglès i es comprometeren a formar un parlament irlandès.

El 21 de gener de 1919 van formar un govern irlandès (Dáil Élreann), van tornar a declarar la independència i enviaren un missatge a totes les nacions lliures del món on declarava la guerra a Anglaterra. Els Voluntaris Irlandesos es van refundar com l’Exèrcit Republicà Irlandès o IRA.

Prohibició del Sinn Féin i dissolució del govern irlandès i intensificació del conflicte

Al setembre, el govern britànic prohibí el Dáil i el Sinn Féin i el conflicte es va intensificar. L’IRA, l’exèrcit republicà irlandès, actuava amb més violència que mai contra el RIC (una força policíaca organitzada pels britànics) atacant les seves casernes i obligant-los a abandonar posicions.

L’imperi britànic va respondre enviant reclutes de tot Gran Bretanya coneguts com a Black And Tans que van ser coneguts per tot Irlanda per la seva mala disciplina i els atacs de represàlia contra civils cada cop que l’IRA els guanyava una batalla. En aquest moment havien mort més de 300 persones en quatre anys de conflicte.

El Bloody Sunday: el diumenge sagnant pel qual es va aplicar la llei marcial

El 21 de novembre de 1920 és conegut pel nom de “Bloody Sunday” per la sang que va córrer per Dublín. Catorze agents de la intel·ligència britànica van ser assassinats a la capital irlandesa al matí. A la tarda, com a represàlia, el RIC va matar 14 civils i en va ferir més d’un centenar durant un partit de futbol gaèlic.

La setmana següent l’IRA va matar disset membres dels RIC en una emboscada al comtat de Cork. Aquest fet va fer veure al govern britànic que la situació s’havia descontrolat i l’escalada de violència era altíssima. Per tant van decidir declarar la llei marcial a bona part del sud de l’illa. La llei marcial consisteix en atorgar a la policia facultats extraordinàries perquè pugui controlar l’ordre públic. Es fa servir sobretot per sufocar rebel·lions.

El desembre de 1920 les forces britàniques van incendiar la segona ciutat més gran d’Irlanda, Cork, com a preludi de la brutal repressió que vindria i que deixà més de mil persones assassinades i 4500 republicans irlandesos van ser empresonats. La violència a la província d’Ulster, especialment a Belfast, va ser especialment sectària i un gran nombre de víctimes civils eren catòlics. Aquest conflicte dividí per sempre més la ciutat nord-irlandesa entre catòlics i protestants.

En aquest moment, molts dels líders republicans buscaven solucions per acabar amb el conflicte. La guerra de guerrilles de l’IRA era molt efectiva però estava condemnada a llarg plaç, ja que comptaven amb la meitat d’efectius que els britànics. Per això van començar a planejar d’atacar objectius econòmics clau d’Anglaterra com el port de Liverpool. Esperaven que l’opinió pública anglesa no ho acceptés i demanés el seu govern la fi del conflicte. Aquests plans no es van arribar a executar perquè l’imperi britànic va demanar una treva.

Treva: l’imperi britànic desisteix i firma la independència d’Irlanda

El rei anglès Jorge V havia de pronunciar un discurs durant l’obertura del nou parlament d’Irlanda del Nord a Belfast. El monarca no estava satisfet amb el text i aleshores un amic seu li va suggerir que aprofités l’oportunitat per apel·lar a la conciliació.

Durant el discurs, el rei va demanar que “tots els irlandesos facin les paus, que allarguin la mà de la tolerància i la conciliació, perdonin i oblidin, i s’uneixin per fer de la terra que estimin una nova era de pau, satisfacció i bona voluntat”. Les paraules del monarca van ser molt ben rebudes a tota l’illa i els britànics demanaren obrir converses amb el líder de Sinn Féin.

L’11 de juliol de 1921 ambdues parts acordaren un alto al foc i el 5 de desembre de 1921 es firmava el Tractat anglo-irlandès on s’especificava que el nord de l’illa (de sentiment majoritàriament britànic) continuava sota domini anglès i la major part de l’illa passava a convertir-se en l’Estat Lliure Irlandès.

De la firma del tractat a la independència efectiva van passar deu mesos on l’illa va ser regida per un govern provisional i finalment Irlanda va sortir del domini de l’imperi britànic.

_____________________________
Aquest article és el primer de la sèrie sobre els processos d’independència de diversos països del món. Aquesta sèrie tindrà una entrega setmanal i el país serà triat per tots vosaltres mitjançant votacions.
_____________________________