jordis

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fa exactament un any que estan empresonats de manera preventiva per la causa de l’1-O, i amb motiu d’aquesta data han remès a RAC1 una carta cadascú en què comenten la seva situació.




A la carta de Cuixart, una mica més extensa que la de Sànchez, el president d’Òmnium Cultural es refereix tant a la seva situació personal com a la política. En aquest últim àmbit reconeix que “viu amb fort malestar la desunió dels partits polítics”, fins al punt que “ens evoca situacions del tot lamentables” i que contrasten amb les de fa un any. Així, ara “sembla un miratge la claredat que s’expressaven els líders dels partits polítics sobiranistes fa poc més d’un any, a les portes de l’1 d’octubre”.

“Visc amb fort malestar la desunió dels partits polítics”
JORDI CUIXART








En el pla polític i davant les veus que reclamen l’indult o que prioritzen el fet que els presos independentistes surtin de la presó sigui com sigui, Cuixart adverteix que “l’objectiu no pot ser sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat de l’única manera que sabem fer en aquest país: units des de la diversitat, la transversalitat i la radicalitat democràtica “.

Pel que fa a la possible petició d’indult, el líder d’Òmnium és molt crític i veu una pèrdua de temps parlar-ne. Els qui ho plantegen, en referència al PSC, “no han entès res de res”, perquè ha estat “la seva actuació maldestre i desproporcionada la que ha enfortit les meves conviccions democràtiques pacífiques i de desobediència civil”, unes conviccions que “lluny de cap voluntat de revenja ara ja no les puc abandonar “, assegura.




Per la seva banda, Jordi Sànchez relata en la seva carta que “el fet d’estar a la presó un any després d’haver entrat parla més dels jutges, de com són i què pensen que de nosaltres mateixos”. En un to més personal, el president del grup parlamentari de JxCat assegura que “la presó a mi no em defineix tot i que fa 365 dies que estic tancat” i carrega contra el Tribunal Suprem i el jutge Llarena en considerar que “la meva presó i la de tots nosaltres defineix la visceralitat, la manca de parcialitat, els apriorismes i la politització “d’aquests jutges.

“No deixaria de fer res del que vaig fer ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre de l’any passat”
JORDI SÀNCHEZ





Lluny de mostrar cap penediment pels fets que se li imputen, assegura que “no deixaria de fer res del que vaig fer ni el 20 de setembre ni l’1 d’octubre de l’any passat”, perquè “ho vaig fer des de la plena consciència que exercia el dret a la llibertat d’expressió i manifestació “.

Per això considera que la presó preventiva és un “càstig” massa dur. “La presó no és positiva, no aporta humanitat ni bondat a la condició humana”, i “és doblement dolorós”, per tant “no em sentireu parlar de coses positives de la presó”.

Carregant...