Si finalment el Tribunal Suprem inhabilita Quim Torra, aquest agafaria l’anomenada “Via Venturós” per seguir simbòlicament al càrrec de l’agenda institucional de la presidència de la Generalitat mentre Pere Aragonés se’n fa càrrec administrativament fins a les eleccions.

Un altre cop els tribunals espanyols estarien decidint qui presideix la Generalitat quan només els ciutadans de Catalunya poden decidir-ho. Un altre cop s’acatarà una sentència que atempta contra els ens democràtics catalans i un altre cop es recularà contra l’ofensiva espanyolista per aniquilar l’independentisme.

El president de la Generalitat que va dir que confrontaria l’estat espanyol i ens menaria cap a la independència (o plegaria) podrà ser inhabilitat per penjar una pancarta al balcó de la Generalitat i s’accepta sense cap problema. Així és com es vol confrontar l’estat?

Sense full de ruta, sense governar

Fa tres anys que el president de la Generalitat el trien els jutges espanyols en lloc dels ciutadans catalans, com seria habitual. No es va poder investir Puigdemont, tampoc a Jordi Sánchez i encara menys a Turull perquè eren candidats que no agradaven a la meseta.

I s’ha acceptat, entrant dins la dinàmica repressiva i repressora de l’estat espanyol, i després la Generalitat s’ha dedicat a perseguir a independentistes i antifeixistes al carrer amb els Mossos de Miquel Buch i personant-se com a acusació particular en els seus judicis. Es pot ser més cínic?

Fins quan haurem d’aguantar aquesta ignomínia? Fins quan haurem de suportar aquests polítics incapaços de plantar cara i de complir les seves promeses? Fins quan seguirem els electors independentistes catalans enganyant-nos amb les seves paraules buides?

Cal que torni el carrer i ho faci amb tota la força. Cal tornar a collar els polítics d’una banda i de l’altra. Cal tornar a ser un problema. Cal tornar a forçar un canvi, parlar dels beneficis de la independència (que semblen oblidats) i tornar a somriure amb el puny alçat. Serà la Diada una bona ocasió?