fa 4 mesos

DESINTOXICACIÓ | Les 4 coses del CORONAVIRUS que has de saber

A aquestes altures tot el món ja ha sentit a parlar del famós “coronavirus”. I si ens guiem pel que ha dit l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) sembla que l’amenaça és important: ha catalogat el brot com a “emergència per a la salut pública” i ha dit que el que hem vist fins ara […]

A aquestes altures tot el món ja ha sentit a parlar del famós “coronavirus”. I si ens guiem pel que ha dit l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) sembla que l’amenaça és important: ha catalogat el brot com a “emergència per a la salut pública” i ha dit que el que hem vist fins ara […]

A aquestes altures tot el món ja ha sentit a parlar del famós “coronavirus”. I si ens guiem pel que ha dit l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) sembla que l’amenaça és important: ha catalogat el brot com a “emergència per a la salut pública” i ha dit que el que hem vist fins ara podria ser només “la punta de l’iceberg”.

Fins i tot s’ha dit que podria arribar a afectar dos terços de la població mundial. Sobre això, els mitjans de comunicació ho estan tractant com si fos una pandèmia imminent i massiva. És realment el coronavirus una amenaça d’aquest calibre? A quina velocitat s’expandeix? Com és de mortal?

Intentem respondre a tot això sense alarmismes però tampoc sense rebaixar la gravetat de la situació. Aquesta notícia és una transcripció del vídeo següent del canal de Cuellilargo, que us recomanem visitar i donar suport.

Aquest vídeo és del 18 de febrer quan encara no s’havia expandit el virus fins a Europa. Tanmateix creiem que continua essent vàlid per rebaixar el nivell d’alarmisme i aportar informació de manera calmada i racional.

1. Què és el coronavirus?

El coronavirus rep aquest nom per l’embolcall en forma de corona que envolta el seu nucli. Els coronavirus és una família de virus que normalment només afecta els animals però alguns tipus també poden arribar a afectar els humans.

De moment es coneixen set tipus de coronavirus que poden arribar a afectar els humans i aquest nou (el COVID-19 com se l’ha anomenat oficialment) és un d’aquests.

No se sap exactament d’on procedeix. Es creu que va fer el salt dels animals als humans en un mercat de la ciutat de Wuhan, a la Xina a finals del 2019. Però se segueix investigant per saber-ho amb més precisió

2. És el primer coronavirus?

No, ja n’hi ha hagut d’altres abans. De fet, el primer coronavirus es descobreix als anys seixanta i molts dels refredats comuns que tots hem patit són causats per versions menys perilloses de coronavirus.

De fet, s’estima que quasi totes les persones hem estat infectades per un tipus de coronavirus en algun moment de la nostra vida.

La majoria de coronavirus provoquen els símptomes del refredat comú, però n’hi ha dos d’ells que en el seu moment van ser més perillosos:

  • SARS (Síndrome Respiratori Agut Greu)
  • MERS (Síndrome Respiratori de l’Orient Mitjà)

Aquests van provocar brots el 2003 i el 2012 que van ser força semblants al que patim ara. Aleshores no, no és el primer coronavirus.

El que passa és que és desconegut, pot provocar la mort, no hi ha vacuna i en els primers dies es va expandir bastant de pressa, fet que va activar l’alarma.

3. S’expandeix molt ràpid?

El que normalment s’utilitza per mesurar la capacitat que té un virus d’expandir-se és la quantitat de persones que resulten infectades per cada persona infectada.

En aquest cas el número no és especialment alt: entre 1.5 i 3.5 persones són infectades per cada persona infectada, el que no és molt (altres virus com la varicel·la o el xarampió són més contagiosos) però tampoc és baix.

El New York Times va comparar la “contegiabilitat” de la grip estacional (1.3 infeccions per persona infectada) amb la del coronavirus i veiem que, encara que la diferencia pugui semblar poca, a la pràctica és notable. En cinc cicles de contagi la grip estacional afectaria 45 persones per 368 del COVID-19.

Un dels motius d’aquesta diferència és que per aquest COVID-19 no hi ha vacuna, el que implica que és més difícil contenir l’expansió. No hi ha vacuna i els primers dies s’expandia molt de pressa (el que també és normal en aquests brots, i més en aquest que va coincidir amb l’Any Nou xinès, l’esdeveniment migratori més gran del món).

Però el contagi no està essent exponencial, sinó més aviat lineal i, de fet, s’ha estabilitzat. En els últims dies s’ha confirmat molts menys casos i augmenta el nombre de recuperacions.

Nota: a data del vídeo el govern xinès encara no havia fet públiques les dades reals de l’abast del virus, tot i que segueix la mateixa tònica.

Perquè òbviament no et mors només del fet d’haver-te contagiat; hi ha molta gent que s’està recuperant.

4. És molt mortífer aquest coronavirus?

No, no és dels més mortífers. Té un índex de la mortalitat del voltant del 2% quan els altres brots de coronavirus, el SARS i el MERS, el van tenir del 10% i el 35%. I ja hi ha més de deu mil pacients greus que s’han recuperat.

Les persones que més han mort, òbviament, han estat la gent gran o amb problemes respiratoris previs.

Conclusió

Aquest gràfic (minut 3:33 del vídeo) va bastant bé per posar en context la gravetat d’aquest coronavirus: l’eix vertical i l’horitzontal de la “contegiabilitat” (l’eix vertical és logarítmic i no lineal).

Aleshores el pitjor seria que aquest COVID-19 se situés per aquí, molt alt en els dos eixos. Tanmateix, a falta de tenir més dades i acotar-ho més, sembla que se situa en un punt d’aquesta zona, pel que no és ni el més mortal ni el més contagiós.

A dia de 18 de febrer de 2020 s’han comptabilitzat 73.336 contagis i 1874 morts per aquest COVID-19. El SARS va tenir 8.000 infeccions i 774 morts. El MERS 2.500 infeccions i 858 morts.

Per tant és cert que el COVID-19 ja ha matat més que els altres dos però, per exemple, per la grip estacional moren a l’any moltes més persones. L’any passat va provocar 647.000 hospitalitzacions i 61200 morts i va ser una temporada normal, dins la mitja d’altres anys.

Un altre exemple és que, l’any 2018, 140.000 persones van morir de xarampió, la majoria nens de menys de 5 anys. De malària van morir, l’any 2018, 405.000. Però com que la malària no mata més enllà dels tròpics no preocupa ni obre portades a Occident.

Això és el que se sap del coronavirus fins ara i és bo posar-ho en context. Als mitjans convencionals els agrada magnificar aquestes epidèmies i ja sabem per què.

Està bé estar alerta i informar-se, però no ens hem de deixar dur pel pànic i la psicosi col·lectiva.

0 0 vote
Article Rating

Tags:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Subscriu-te
Notifica per
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments